anunci patrocinat

El castell de la Tossa de Montbui està situat en un turó al sud-oest de la ciutat d’Igualada, a 620 metres sobre el nivell de la mar, en un punt estratègic per a la defensa militar des de l’època medieval i des d’on es controlen els altres castells de frontera de la zona.

Es tracta d’una construcció de planta rectangular de 9,50 metres d’ample i 14,50 metres de llarg, amb angles arrodonits i murs d’uns dos metres de gruix, d’aparell irregular de pedra calcària de la zona i juntes de morter de calç.

Pel costat de llevant té dues plantes i uns 10 m d’altura mentre que pel costat de ponent pel desnivell de el terreny té tres metres més. L’interior està dividit en dues plantes i un soterrani. Actualment s’accedeix a l’interior des de la façana de llevant, i una escala de construcció moderna dóna accés a la planta primera, ara descoberta. De l’estudi històric realitzat es dedueix l’existència d’un forjat de coberta sobre la primera planta. D’altra banda, de l’estudi de tipologies semblants es pot deduir que l’escala d’accés entre plantes es trobava en el gruix de mur enderrocat a ponent.

Des de 1967 l’Associació d’Amics de la Tossa i el Patronat de la Muntanya han dut a terme diferents intervencions de reforma interior i restauració. I l’actual proposta de restauració ha pres com a base aquestes premisses històriques i la resta de dades obtingudes sobre els elements constructius originals de la torre. Aposta per la consolidació dels murs existents i la construcció d’elements puntuals que tenen com a referència elements històrics, que permeten pujar a la part més alta de la torre i recuperar un mirador de la comarca i els altres castells de frontera.

A aquest nivell corresponent a la coberta original, s’arriba per l’escala que consolida el mur oest i recupera la idea d’una possible escala original situada en el gruix dels murs, com és propi de moltes torres d’aquesta època. La forma inclinada de l’escala permet també respectar l’aspecte inacabat i, amb això, la memòria de les ruïnes. La mateixa idea d’unir funció i explicació històrica s’aprofita en la construcció d’un petit tram de forjat corresponent al nivell original de la planta principal de la torre a manera de balcó-mirador des de l’obertura de el sector nord, possiblement, la d’accés original a la torre des de l’exterior.