anunci patrocinat

En l’actualitat, la vida útil del formigó armat s’estima en cent anys, moment a partir del qual els costos de manteniment es disparen a causa de l’aparició d’esquerdes i el deteriorament de les varetes de reforç. A causa d’això, hi ha nombrosos grups d’investigació dedicats al desenvolupament de noves tecnologies que en millorin la seva durabilitat.

Hi ha diversos estudis al voltant dels materials que poden ajudar al formigó i, un d’aquests estudis ha conclòs que les pastanagues i la remolatxa poden ajudar a que els edificis del futur siguin més resistents i sostenibles. Investigadors de la universitat de Lancaster han demostrat que es pot recórrer a nanoplaquetes sintetitzades a partir dels residus de pastanagues i remolatxes utilitzades en l’indústria alimentària per afegir-les al formigó i d’aquesta manera millorar-ne la resistència.

Al afegir les nanoplaquetas de remolatxa i pastanaga a la barreja de ciment s’afavoreix la generació de silicat càlcic hidratat, un dels productes de la hidratació del ciment Portland i que proporciona la seva duresa al formigó.

Aquest estudi anomenat, B-Smart, es centra en la reutilització de determinats residus de la indústria alimentària, com els procedents del cultiu i processament de pastanagues i remolatxes. A partir d’aquesta matèria primera, l’equip de científics britànics sintetitza biomaterials nanomètrics de baix cost per a barrejar-los amb ciment Portland tradicional. El resultat d’aquesta unió és un nanocompost intel·ligent amb prestacions superiors a les dels productes actuals en el mercat en termes de resistència.

A més, han comprovat que l’addició d’aquest ingredient incrementa la densitat de la microestructura del formigó, el que provoca una major resistència a la corrosió d’aquest material de construcció i atura la formació d’esquerdes i fa que els materials siguin més duradors.

Convé recordar que la indústria del ciment és altament contaminant i requereix una gran quantitat d’aigua, a més la seva producció representa el 8% del total d’emissions mundials de CO2.  Així doncs, si la quantitat de ciment necessària per la construcció d’un habitatge es redueix i la durabilitat del formigó és més gran, és possible generar un gran benefici des del punt de vista mediambiental.

El sector de la construcció té un impacte significatiu en el nostre medi ambient. Per poder mitigar aquests efectes negatius, el sector acadèmic i industrial ha estat buscant formes de fer que la indústria sigui més respectuosa amb el medi ambient i estan a la recerca de noves formes per frenar les seves emissions de carboni.

Per tant, els residus vegetals entren en la producció de ciment gràcies a el projecte europeu B-Smart i el que es pretén és provar nous biomaterials en la producció de ciment per produir productes que no només siguin més ecològics, sinó que a més,  millorin algunes de les seves característiques fonamentals.  Així doncs, podem concloure que les pastanagues i la remolatxa poden ajudar a que els edificis de el futur siguin més resistents i sostenibles.